Sanç de Barcelona i d'Aragó

Sanç de Barcelona i d'Aragó

Biografia
Naixement	1161 (Gregorià)
Mort	1223 (Gregorià) (61/62 anys)
Regent Corona d'Aragó
Representa: Jaume el Conqueridor novembre 1214 – setembre 1218
Comte de Rosselló
1185 – 1212 (abdicació) ← Alfons el Cast – Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya →
Comte de Provença
5 abril 1181 – 1185 (deposat) ← Ramon Berenguer IV de Provença – Alfons II de Provença →
Comte de Cerdanya
1168 – 1212 (abdicació) ← Ramon Berenguer IV de Provença – Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya →
Activitat
Ocupació	regent
Altres
Títol	Comte de Rosselló (1185–1212) Comte de Gavaldà (1181–1185) Comte de Provença (1181–1185) Vescomte de Millau (1181–1185) Comte de Cerdanya (1168–1212) Comte de Conflent (1168–1212)
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Sança Núñez de Lara Ermessenda de Rocabertí
Fills	Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya  () Sança Núñez de Lara
Pares	Ramon Berenguer IV   i Peronella d'Aragó
Germans	Alfons el Cast Guillem Berenguer de Barcelona Pere de Barcelona Ramon Berenguer IV de Provença Dolça de Barcelona
Cronologia
16 juliol 1212	batalla de Las Navas de Tolosa

Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Orígens familiars

Fou fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó. Per línia masculina era net de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà del rei Alfons el Cast i de Pere I de Cerdanya.

16. Ramon Berenguer I de Barcelona (el Vell)

8. Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes)

17. Almodis de la Marca

4. Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran)

18. Robert d'Hauteville

9. Mafalda de Pulla-Calàbria

19. Sikelgaite de Salern

2. Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant)

20. Berenguer de Rodés

10. Gerbert de Gavaldà

21. Adela de Carlat

5. Dolça de Provença

22. Guifré I de Provença

11. Gerberga de Provença

23. Dolça de Gavaldà

1. Sanç de Barcelona i d'Aragó

24. Ramir I d'Aragó (el Cristianíssim)

12. Sanç I d'Aragó

25. Ermessenda de Bigorra

6. Ramir II d'Aragó (el Monjo)

26. Hilduin IV de Montdidier

13. Felicia de Roucy

27. Alícia Adela de Roucy

3. Peronella d'Aragó

28. Guillem VIII d'Aquitània

14. Guillem IX d'Aquitània

29. Hildegarda de Borgonya

7. Agnès de Poitiers

30. Guillem IV de Tolosa

15. Felipa de Tolosa

31. Emma de Mortain

Comtat de Cerdanya i Comtat de Provença

El seu germà Ramon Berenguer IV de Provença li cedí el 1168 el comtat de Cerdanya. A la mort d'aquest el seu germà Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, el nomenà successor com a comte de Provença. Però el 1185 fou desposseït per Alfons després de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa. Tot i això va mantenir el títol honorífic de comte de Cerdanya al qual se li afegí per designació reial, el de comte de Rosselló.

El 1209 el rei Pere el Catòlic el nomenà governador de Provença i senyor del Llenguadoc.

Regència de la Corona d'Aragó

A la mort de Pere el Catòlic, a la desfeta de la Batalla de Muret, on no va arribar amb els reforços que duia, Sanç de Barcelona i d'Aragó exercí de regent de la Corona Aragonesa durant 5 anys, durant la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en dubte i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà de Pere el Catòlic. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Després d'aquest punt, Sanç conspirà diverses voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense èxit. L'acció més destacada fou quan subornà el noble Rodrigo de Liçana perquè ursurpara les terres de Lope d'Albero, altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgué la situació d'una manera contudent, i el de Liçana, amb grans pèrdues, acabà refugiant-se en Albarrasí, dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona.

Núpcies i descendents

Es casà, abans de 1184, amb Ermessenda de Rocabertí, filla de Jofre I de Rocabertí i Ermessenda de Vilademuls. D'aquesta unió nasqué una filla:

• la infanta Sança de Provença, morta jove

Es casà en segones núpcies, abans de 1185, amb Sança Núñez de Lara. Amb aquesta segona tingué un fill:

• l'infant Nunó I (1185-1241), comte de Cerdanya i comte de Rosselló

Títols i successors

El 1168 el seu germà Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó li cedí el comtat de Cerdanya. El 1181 succeí al seu germà Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó com a comte de Provença, però el 1184 en fou desposseït per Alfons després que Sanç signés un tractat de pau amb la casa de Tolosa, sent nomenat comte de Rosselló en el seu lloc.

Sanç de Barcelona i d'Aragó Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona Naixement: 1161 Mort: 1223
Títols
Precedit per: Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó (germà)	Comte de Provença (Llista de comtes de Provença) (Gavaldà i Millau) (1181–1184)	Succeït per: Alfons II de Provença (nebot)
	Comte de Cerdanya (Llista de comtes de Cerdanya) Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (1168–1223)	Succeït per: Nunó Sanç (fill)
Precedit per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (germà)	Comte de Rosselló (Llista de comtes de Rosselló) Comtat de Rosselló, Vallespir (1185–1223)

Vegeu també

• Llista de comtes de Provença.